La primera llei social és aquella que garanteix a tots els membres de la societat els mitjans per existir’. En aquesta taula, abordem el republicanisme, des dels diferents àmbits que el conformen, des del repàs històric, al concepte de llibertat republicana fins a la concreció material d’aquesta teoria en les possibles polítiques actuals.
La rearticulació i ascens de formacions polítiques d’extrema dreta i dels discursos totalistaris a Europa ens obliga, com a antifeixistes, a analitzar tant les seves formes d’incursió, organització i incidència política com les nostres estratègies de combat. Més info (PDF)
La importància de la formació des dels diferents espais d’intervenció política possibles, des de les formacions de caire intern que es poden donar a una organització a les de caire obert a través de mitjans de divulgació. Quines formes per a quins objectius? Com avançar cap a una formació allunyada de l’elitisme i el més …
Lluny dels intents, més o menys efectius, de dogmatitzar a Marx, abordem les qüestions clau del seu pensament, vida i obra a una taula que ens vol presentar el marxisme com la eina útil que encara és. Més info (Marcello Musto)
L’ecologisme és una qüestió de vida o mort i també de classe. La seva incorporació als nostres eixos polítics centrals és quelcom que ha d’anar més enllà del mer titular. L’articulació de la lluita ecologista, el paper de les grans corporacions a l’ecocidi i la concepció mateixa del capitalisme com a sistema d’extracció de natures …
Ecologisme. Palanca de canvi i fre d’emergència Llegeix més »
Més enllà de la idea de política com a convicció i elecció indi-vidual, camarada assenyala que les expectatives de solidaritat són indispensables per a l’acció política. Assistim a reunions que, d’una altra manera, ens saltaríem, fem feina política que potser evitaríem i intentem estar a l’altura de les responsabilitats que tenim els uns amb els …
L’ascens del racisme globalment i la potencialitat de les lluites antiracistes ens obliguen a conèixer els postulats teòrics i les lluites antiracistes que s’estan donant a diferents punts del mapa i que marquen el camí a construïr. Comptem amb diferents veus referents d’aquesta per abordar, de manera situada, aquestes qüestions. Més info (Asad Haider)
El 1871 la Comuna de París va esdevenir un punt d’inflexió a la història del moviment obrer, els ponents ens proposen no només un repàs històric, sinó també una lectura dels aprenentatges d’aquesta i la seva reverberació fins al dia d’avui. Més info (PDF)
