BARCELONA
20 · 21 DE SETEMBRE DE 2025
Carrer de Ferran Turné 1-11
08027 Barcelona
Resum de la VIII edició de l’escola d’estiu de la CUP, un espai de formació, debats i xerrades organitzat el cap de setmana del 20 i 21 de setembre de 2025 a la Nau Bòstik de Barcelona.
Més de 300 assistents i 15 xerrades en tres espais simultanis, sota tres eixos; Cultura i hegemonia, Economia i model productiu i Marc nacional i poder popular, sota el lema «És precís somiar, però amb la condició de creure en els nostres somnis. D’examinar amb atenció la vida real, de confrontar la nostra observació amb els nostres somnis, i de realitzar escrupolosament la nostra fantasia.» de Vladimir Ilich Uliánov “Lenin”
Itineraris proposats
Itinerari 1: Cultura i hegemonia
Cal fixar-se en allò que tenim més a prop: les persones i les seves interaccions, allò que les fa pensar, sentir o somiar, i allò que les impulsa a actuar. El que sovint sembla més abstracte és, de fet, el més real, i esdevé punt de partida dels somnis realitzables, aquells que poden portar-nos a la revolució i transformar el nostre dia a dia. Amb què o amb qui ens identifiquem, què desitgem i de què ens penedim, com ens cuidem o ens descuidem, com transmetem els valors, les pràctiques culturals i la llengua que compartim, i quin paper hi tenen o hi poden tenir les xarxes socials i les intel·ligències artificials. Aquestes són algunes de les qüestions que es tractaran en aquest itinerari. A través d’exemples concrets i de la reflexió col·lectiva, explorarem de quina manera la nostra vida quotidiana, allò que sovint passem per alt, és l’espai on arrelen els grans canvis. I serà des d’aquesta mirada atenta, propera i compartida que podrem començar a imaginar quins camins ens poden dur a fer possible allò que avui encara sembla un somni.
Itinerari 2. Economia i model productiu
Casa nostra són uns Països Catalans a la riba mediterrània, al km 0 del canvi climàtic, integrats dins l’OTAN a través d’una Unió Europea que dona suport a l’imperialisme nord-americà en decadència, mentre emergeix un nou món bipolar. Alhora, cap endins, veiem com l’entrada a la Unió Europea ha intensificat allò que ja havia iniciat el franquisme: la substitució de la petita pagesia per l’agroindústria, la colonització turística del litoral i les Illes, i la deslocalització industrial, empobrint així el país i fent-lo més fràgil davant l’emergència climàtica. Per transformar cal primer entendre com funciona el país en l’àmbit econòmic, territorial i social. La defensa de la terra i de la vida de la gent que hi habita, amb aspectes tan bàsics com l’habitatge, el treball, l’alimentació, el lleure i els entorns naturals, serà al centre del debat. A partir d’aquesta anàlisi compartida, caldrà imaginar i impulsar propostes de transformació ecosocial que ens portin del present cap al futur que realment desitgem.
Itinerari 3: Marc nacional i poder popular
Una nació oprimida com els Països Catalans necessita una revolució democràtica que sigui alhora alliberament nacional, articulada sobre la realitat que tenim avui, amb totes les seves contradiccions i fortaleses. La diversitat del país ens empeny a cercar noves formes de treball, cooperació i organització per poder transformar la societat des de baix. Cal un programa d’accions concret per a cada moment polític i unes eines organitzatives que permetin que el poble assalti el poder i se’n faci seu, expulsant els agents al servei del capital i mantenint-s’hi fins a canviar les profundes inèrcies del sistema. L’acció ha de sorgir de la reflexió, i l’organització ha de donar-li estructura. Només les classes populars organitzades poden menar la nació en aquest camí de transformació, i aquest itinerari vol obrir la pregunta col·lectiva: com fer-ho possible?
Itinerari 1: Cultura i hegemonia
«Examinem amb atenció la vida real...»
Dissabte 21 de setembre a les 10:00h
⇒ Sala Pilar Vers
Amb Valentí Roma
Volem parlar de com la narrativa pot influir en la identificació com a subjecte. Que hi hagi produccions culturals que representin determinades realitats serveix també per identificar-les? Pot propiciar més autoconsciència? Les narratives que han eliminat les experiències de classe o que només les ridiculitzen, com afecten? La narrativa ha de ser un reflex de la realitat o ha de performar-la i tensionar-la també?
Dissabte 20 de setembre a les 12:00h
⇒ Sala Pilar Vers
Amb Diego Parejo, Ivan Alvarado i Juan Ponte
La gent, fins ara i sovint, s’organitza davant les injustícies que es donen en cada circumstància, articulant respostes de base popular en forma de plataformes, campanyes, grups d’ajuda … a vegades amb l’impuls d’organitzacions polítiques, a vegades amb l’ajuda d’aquestes, i a vegades sense la seva participació. Però el marc comunicatiu i relacional actual pot estar modificant això. Fins a quin punt hi ha marc ideològic en la cultura de masses individualitzada, o grupalitzada, difosa a les xarxes? I si hi és, quines són les seves coordinades? Com superem aquesta individualització o sectarització? Com podem tornar a juntar-nos, partint de nosaltres tal i com som i del nostre poble, tal i com és?
Dissabte 20 de setembre a les 16:00h
⇒ Sala Pilar Vers
Amb JoanYago, Jaron Rowan i Júlia Llull
Les expressions culturals i artístiques han estat històricament un forma de transmetre, i generar de nou, pensament crític i educació popular. Segueix essent la cultura un àmbit des del que transformar el món? Com transmetre pensament en l’època dels continguts audiovisuals brevíssims i impactants? Manté la capacitat d’arribar a les masses? Pot encara «educar» o generar pensament crític per a la classe treballadora i competir amb la cultura de masses de la ideologia dominant?
Diumenge 21 de setembre a les 12:00h
⇒ Sala 53
Amb Núria Vallès, Carles Sierra i Adrian Almazan
El creixement accelerat de les noves tecnologies en els últims anys ha afectat profundament tots els àmbits de la nostra vida, des de les relacions personals i el temps lliure fins a l’educació o la feina, sovint sense ser-ne conscients del tot. La irrupció de la IA afegeix complexitat a aquest fenomen. Més enllà de futurs distòpics, quines implicacions té actualment la IA en la nostra vida? En quins àmbits pot generar més canvis? Quins són els riscos que hauríem de tenir més en compte? Podem fer-ne un ús ètic i responsable? La corrent global i globalitzadora de les noves tecnologies sembla imparable, i sovint tenim la sensació que no hi podem influir. Quines oportunitats i limitacions tenim per treballar cap a una tecnologia al servei de la gent?
Diumenge 21 de setembre a les 10:00h
⇒ Sala 53
Amb Elena Idoate, Laia Jubany i Tatiana Llaguno
El mode de producció capitalista requereix forçosament la reproducció de la força de treball per tal de valoritzar-se i acumular-se, però és aquest mateix cicle d’acumulació el que redueix els mitjans de reproducció de les classes populars i, a més, intenta absorbir valor (desposseir-nos) d’aquelles estructures i institucions que havien estat conquestes obreres del passat, que buscaven millorar les condicions de vida.
Diego Parejo Pérez
És investigador social al sector privat, especialitzat en intervenció i desenvolupament comunitari, polítiques públiques d'inserció i serveis socials. Va estudiar Ciències Polítiques i Antropologia Social a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha editat per a Verso Libros, juntament amb Iván Alvarado i David del Pi "Camarada. Un assaig sobre la pertinença política" de Jodi Dean, i també per Verso Llibres "La llarga revolució" de Raymond Williams, amb Iván Alvarado i David Alderson. Ha col·laborat amb mitjans com El Rumor de les Multituds (El Salto) o l'Institut d'Estudis Culturals i Canvi Social.
Ivan Alvarado
Co-coordinador del Máster Universitari en Antropología de Orientació Pública y militant comunista. A més d'antropòleg és llicenciat en història per la Universitat de Las Palmas i diplomat en art dramàtic. Té una dilatada trajectòria en processos de desenvolupament comunitari i juntament amb David del Pino ha escrit diversos articles sobre estudis culturals i ha estat co-coordinador del Curs Universitari «Política i cultura. Navegar la conjuntura des de Raymond Williams»
Juan González Ponte
Llicenciat en filosofia per la Universitat d'Oviedo. Va cursar màster universitari en estudis socials de la ciència i la tecnologia i el doctorat dins del programa «Problemes filosòfics del present». Professor de filosofia, va ser responsable de l'Àrea de Serveis a la Ciutadania a l'Ajuntament de Mieres (sent regidor de Cultura, Ocupació, Patrimoni, Turisme, Festejos i Participació Ciutadana), responsable de formació a Esquerra Unida i actualment és director general d'Agenda 2030 al Principat d'Astúries.
Julia Llull
És historiadora de l'art, educadora, comisaria i activista feminista. Doctora en Teoria de la Imatge per la Universitat de Barcelona, la seva recerca analitza com operen socialment les figuracions de dona dins del sistema patriarcal hegemònic, a través de metodologies crítiques basades en l'arqueologia visual i la psicoanàlisi. És professora al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. A més de la docència, la seva trajectòria professional l'ha portat a especialitzar-se en el disseny d'activitats educatives i projectes de mediació en institucions patrimonials, amb especial atenció a la lectura crítica de les col·leccions i a la construcció d'espais pedagògics oberts al pensament crític i transfeminista. Des de 2012 forma part de l'equip que coordina FEMART, projecte artístic i polític amb seu a Ca la Dona, i des de 2021 forma part del col·lectiu organitzador d'ULLAL, festival de fotografia transfeminista de Barcelona. El seu treball gira al voltant de la imatge com a espai de resistència, producció de subjectivitat i cura comunitària.
Jaron Rowan
Actualment combina la recerca amb l'escriptura i la docència. Sóc director de Recerca de BAU, Centre Universitari de Disseny i Arts de Barcelona. Ha escrit els llibres Emprendizajes en cultura (Traficantes de Sueños, 2010), Memes: inteligencia idiota, política rara y folclore digital (Capitán Swing, 2015), Cultura libre de Estado (Traficantes de Sueños, 2016) i Manual para quemar el Liceo (Traficantes de Sueños, 2024).
Joan Yago
Va néixer a Barcelona el 1987. L'any 2011 es va graduar en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre; poc abans d'acabar els estudis, juntament amb un grup de companys, va fundar la companyia independent La Calòrica. Ha compaginat la seva tasca a La Calòrica amb encàrrecs, adaptacions de clàssics i novel·les, així com amb altres projectes més personals; atrevint-se, en algunes ocasions, a dirigir els seus propis textos. També ha estat professor d'interpretació i escriptura teatral a Eòlia i Elisava (Barcelona).política rara y folclore digital (Capitán Swing, 2015), Cultura libre de Estado (Traficantes de Sueños, 2016) i Manual para quemar el Liceo (Traficantes de Sueños, 2024).
Adrián Almazán
Adrián Almazán (Madrid, 1990) és doctor en filosofia (2018) i llicenciat en física (2014). És professor de filosofia en el Departament d’Humanitats, Filosofia, Llenguatge i Literatura de la Universitat Carlos III de Madrid, a on coordina el grup d’investigació en Tècnica i Humanitats Ecològiques (THECO). Entre les seves publicacions destaquen “Técnica y tecnologia. Cómo conversar con un tecnolófilo (Taugenit, 2020) i “Decrecimiento: del qué al como”, juntament amb en Luis González Reyes (Icaria, 2023).
Núria Vallès
La Núria Vallès és sociòloga, investigadora en l’àmbit dels Estudis de la Ciència i la Tecnologia (STS). Actualment treballa com a científica titular a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i imparteix docència al grau de Ciència, Tecnologia i Humanitats i al grau d’Intel·ligència Artificial de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria s’ha especialitzat en l’estudi de les controvèrsies ètiques, socials i polítiques al voltant de la robòtica i la intel·ligència artificial, especialment en l’àmbit de la salut i les cures.
Carles Sierra
En Carles Sierra és Director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ubicat a Barcelona. Ha estat president de l’Associació Europea d’Intel·ligència Artificial EurAI (2020-2024) i President de l’Associació Catalana d’IA (1999-2002). Des del 1985 que es dedica a estudiar la Intel·ligència Artificial, contribuint en àrees tals com les Institucions Electròniques, els Agents Autònoms o les Tecnologies de l'Acord.
Valentí Roma
Nascut a Ripollet i resident a Barcelona, doctor en història de l’art i filosofia per la universitat de southampton, ha comisariat exposicions d’art conteporni a Espanya i a l’estranger, des del museu Picasso, la fundació Tàpies o el CaixaFòrum, fins a la Biennal de Venècia o la Kuntverein de Stuttgart. Fou conservaor en cap del museu d’art contemporai de Barcelona i director de la Virrreina Centre de la Imatge. Ha publicat les novel·les «L’infermer de Lenin» i «Retrat d’un futbolista adolescent»
Tatiana Llaguno
Tatiana Llaguno és professora de teoria política a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va obtenir el doctorat amb distinció a la New School for Social Research de Nova York. Les seves àrees de recerca inclouen la filosofia postkantiana (especialment Hegel i Marx), la filosofia social i política, la teoria crítica, la teoria feminista i l’ecologia política. Forma part del col·lectiu editorial de la revista Corriente Cálida i és membre organitzadora de la Marx & Philosophy Society.
Elena Idoate
És llicenciada en Economia per la Universitat de Barcelona. Compta amb un Diploma d’Estudis Avançats en Economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Barcelona. És membre del Seminari d’Economia crítica Taifa, un espai autoorganitzat dedicat a la formació i la divulgació de la crítica de l’economia política amb l’objectiu de contribuir a la transformació social. Ha participat en l’elaboració de diversos Informes d’economia crítica Taifa. També ha escrit articles per a diversos mitjans de comunicació.
Laia Jubany
Economista i màster en història econòmica. Actualment membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa, militant d'Endavant i del Sindicat d'Habitatge de Cassoles.
Itinerari 2. Economia i model productiu
«...Confrontem la nostra observació amb els nostres somnis ...»
Dissabte 20 de setembre a les 10:00h
⇒ Sala Km 14
Amb Montse Santolino, Jordi Gascón i Joan Buades
Per entendre el funcionament del capitalisme és més útil veure com s’ha transformat el territori que no pas analitzar moltes dades estadístiques i qüestions filosòfiques complexes. Per prendre consciència no cal explicar coses complicades, sinó fixar-se en el nostre país i explicar-lo: com era, com és i com s’ha transformat. En aquesta taula analitzarem com s’ha produït el pas de l’agricultura a l’agroindústria, el pas de la pesca i l’agricultura al turisme, i estudiarem el paper d’una ciutat global com Barcelona i els efectes que té sobre la seva perifèria, l’àrea metropolitana.
Dissabte 20 setembre a les 12:00h
⇒ Sala 53
Amb Camila del Marmol, Margalid Ramis i Anna Recasens
Si explicar el país és entendre com hem arribat fins aquí, defensar-lo és assumir el repte de protegir la terra i la vida de la gent que hi viu davant un model econòmic que destrueix territori, genera desigualtats i agreuja la crisi climàtica. Defensar vol dir garantir l’accés a l’habitatge, un treball digne, una alimentació saludable i sostenible, espais naturals vius i un lleure no mercantilitzat. Davant la pressió de l’agroindústria, el turisme massiu i la globalització, caldrà repensar com produïm, com consumim i com organitzem el nostre país per fer-lo habitable i just per a les generacions presents i futures.
Dissabe 20 setembre a les 16:00h
⇒ Sala Km 14
Amb Andreas Malm
(En col·laboració amb la Convenció Internacional READ)
Quan parlem de lluitar contra el canvi climàtic al Nord Global, sovint pensem en cotxes elèctrics, bateries i energia renovable. Però darrere d’aquestes solucions hi ha una paradoxa: per tenir mobilitat verda i aire net a Europa i Estats Units, es destrueix el Sud, especialment America Llatina i Àfrica, per extreure els minerals necessaris. Així, el benestar econòmic i ecològic d’uns es construeix sobre la contaminació, la deforestació i la dependència d’altres.
En aquesta xerrada, Andreas Malm, parlarà de la connexió entre crisi ecològica i imperialisme: com les dinàmiques del capital i del poder global fan que la transició “verda” no sigui justa, i per què la lluita pel clima ha d’anar lligada a la lluita per la justícia social a nivell global.
Dissabte 20 setembre a les 18:00h
⇒ Sala Km 14
Amb Roser Espelt i Emmanuel Rodríguez
El model productiu actual als Països Catalans, basat en el turisme massiu, l’agroindústria i les cures que el sustenten, condiciona la qualitat del treball i la vida de la classe treballadora. Aquest model genera precarietat, temporalitat i salaris baixos, i depèn d’una immigració constant que massa sovint es veu abocada a feines precàries i mal pagades, sigui al mercat de treball formal o informal. L’extrema dreta criminalitza la immigració per amagar la veritable causa dels nostres problemes: el patiment que genera el capitalisme sobre les classes populars.
A més, l’arribada de persones migrants no es pot separar de les desigualtats globals: mentre els països del Sud són explotats a través de l’extractivisme de recursos naturals per alimentar els beneficis de les mulitnacionals occidentals, moltes persones es veuen obligades a migrar buscant oportunitats que el sistema els nega. Com ens hem d’aproximar a la relació entre model productiu I immigració? Com podem garantir feina de qualitat i drets per a tots els treballadors? Quin model productiu volem i per a què ha de produir?
Diumenge 21 setembre a les 10.00h
⇒ Sala Km 14
Amb Laure Vega, Jaime Palomera i Glòria Rubio
L’habitatge s’ha convertit en un dels principals camps d’especulació del capitalisme, expulsant la gent dels barris i convertint les ciutats en espais al servei del turisme i els fons d’inversió. El dret a l’habitatge ha estat substituït pel dret a fer negoci. Cal revertir aquesta dinàmica i entendre que una casa no és una mercaderia, sinó un bé per garantir vida digna. Com podem assegurar que tothom tingui accés a un habitatge assequible i de qualitat? Quin paper han de tenir la propietat col·lectiva, la regulació dels lloguers i la planificació económica per garantir el sostre a les classes populars?
Diumenge 21 setembre a les 12:00h
⇒ Sala Km 14
Amb Eva Vilaseca i Raul Valls
Cal que construïm un país en el que el poble sigui feliç. Això passa per deixar de produir bens i serveis amb l’objectiu d’enriquir grans companyies privades i passar a produir per satisfer les necessitats de la població. Davant del país de porcs i turistes que ens imposa el capitalisme ens cal una planificació democràtica de l’economia: per generar ocupació de qualitat, produir allò necessari per viure, garantir aliments i entorns saludables, i alhora crear temps per al lleure i el gaudi.
Jordi Gascón Gutiérrez
Jordi Gascón es doctor en antropologia social per la Universitat de Barcelona, i està especialitzat en estudis rurals. Els seus àmbits d’investigació son els impactes del turisme en la pagesia i les polítiques agràries a l’America Llatina. Docent de la Universitat de Barcelona, ho ha estat també de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador sènior del Instituto de Altos Estudios Nacionales IAEN de l’Equador. Es membre de la Xarxa de Consum Solidari. Entre altres treballs, és autor dels llibres, “Alimentos desperdiciados” y “Banco de Alimentos ¿Combatir el hambre con las sobras?”, amb Xavier Montagut, “El turismo en la cooperacion internacional”, “Viajar a todo tren”, amb l’Ernest Cañada, o “Turistas y campesinado”, amb la Diana Ojeda. Recentment a publicat “¿Para qué sirve la Tierra? Nuevos campesinos pluriactivos en los Andes
Montse Santolino
Comunicadora amb més de 20 anys d’experiència en el sector de la cooperació internacional i els drets humans, periodista, columnista Treballa a La fede, federació catalana d'organitzacions per a la justícia global. Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, ha estat tècnica i consultora en comunnicació per a la ONGD i educació i desenvolupament, especialitzada en transparència de les organitzacions, gènere i sostenibilitat.
Joan Buades i Beltran
Joan Buades i Beltran. Escriptor i investigador crític en turisme i crisi climàtica. Membre de Rebel·lió o Extinció Barcelona. Va ser diputat pels Verds d’Eivissa al Parlament de les Illes (1999-2003), on va promoure la creació de l’ecotaxa turística.
Camila del marmol Cartanyà
Doctora en Antropologia, professora i directora del Departament d'Antropologia Social de la Universitat deBarcelona. Les meves investigacions se centren en l'estudi de les transformacions de la ruralitat a zones de muntanya. Els canvis en els sistemes de producció local i l'anàlisi dels processos de patrimonialització i els usos del passat em van permetre reflexionar sobre les dinàmiques de marginació i despoblament de moltes zones rurals perifèriques. Més recentment els meus treballs en l’àmbit de l’ecologia política s’interessen pels moviments socials, l'economia social i solidària i els nous comuns, entesos com a noves resistències rurals.
Margalida Ramis
És llicenciada en física i activista ecofeminista. Des del 2007 treballa a l'entitat ecologista GOB, entitat ecologista de referència a les Illes Balears. En els darrers anys s'ha especialitzat en l'anàlisi i la crítica desde la perspectiva de l'ecologisme social i polític del model econòmic d'especialització turística de Balears. També desenvolupa, com a eix de treball, la incidència política en matèria de transició ecosocial feminista.
Anna Recasens Garriga
Nascuda a Cambrils, es va graduar en antropologia social i cultural a la UNiversitat de barcelona i després es va especialitzar en Antropologia urbana a la Universitat Rovira i Virgili. Ha participat i anat a les llistes de la Candidatura d’unitat popular a Cambrils, és membre del Casal Popular de Cambrils El Polvorí i militant d’Endavant. Des de finals de 2022, va esdevenir un dels dos portaveus de la plataforma Aturem Hard Rock.
Andreas Malm
Andreas Malm (1977) és un acadèmic, escriptor i activista suec, professor de geografia humana a la Universitat de Lund. Referent de l’ecosocialisme radical, analitza la crisi climàtica com a resultat directe del capitalisme i l’imperialisme. En obres com Fossil Capital, How to Blow Up a Pipeline, The Progress of This Storm o White Skin, Black Fuel (aquest últim amb el col·lectiu Zetkin), combina recerca històrica amb una defensa de l’acció directa i el sabotatge com a formes legítimes de resistència. El seu pensament articula una crítica profunda del capital fòssil i aposta per una estratègia política rupturista per fer front a l’emergència ecològica.
Laure Vega
Laura Fernández i Vega ha militat en diversos col·lectius culturals, feministes, antifeixistes i pel dret a l’habitatge, i des del 2021 participa en el consell assessor de la Generalitat de Catalunya per implementar la renda bàsica universal. Es diputada al parlament de catalunya per la CUP.
Jaime Palomera Zaidel
És doctor en Antropología Económica per la Universitat de Barcelona, investigador y cofundador del Institut d’Investigació Urbana (IDRA) y del Sindicat de Llogateres. Va obtenir el seu màster a la Universidat de Londres y ha treballat en diverses institucions, a més d’haver estat investigador visitant a Nueva York y París. Ha publicat estudis en prestigioses revistes científiques internacionals.
Glòria Rubio Casas
Jurista especialitzada en polítiques d'habitatge. Exregidora d'habitatge a l'Ajuntament de Sabadell per la Crida per Sabadell (2015-2019). Actualment és membre del secretariat nacional i de la sectorial d’habitatge de la CUP.
Eva Vilaseca
Biòloga especialitzada en Ciències del Medi Ambient i Economia Social i Solidària. És activista ecologista i membre de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe). Treballa a Espai Ambiental, on dirigeix l’Escola de Transicions i impulsa el pol cooperatiu Ecohub. Ha coordinat el llibre Futurs (Im)possibles: Propostes i imaginaris per una transició ecosocial (Pol·len Edicions, 2024) i col·labora en publicacions i espais de divulgació.
Raul Valls
Llicenciat en Filosofia per la UAB, membre d'Alba Sud, del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i activista en defensa del territori, sindicalista de CCOO i lector incansable de les diverses tradicions d'emancipació de la humanitat. Entre les seves inquetuds «crear espais de reflexió, dubte i coneixement per entendre la crisi actual i cercar alternatives possibles que posin en qüestió la idea de progrés imperant. Apropar els vells i els nous moviments socials difonent propostes que els enforteixin i que facilitin una nova hegemonia social. Treballar per una transició cap a una vida col·lectivista i una manera diferent d'entendre i entendre'ns amb el nostre entorn natural.» des de l'any 2000 he estat activista a Salvem les Valls, entitat que es va oposar als túnels de Bracons i des del 2018 en els moviments de memòria democràtica, concretament a Amical Antics Guerrillers de Catalunya
Marta Benosa
Veterinària de professió, milita des del 2013 a diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista i al moviment popular de base. Primer al SEPC i a les assemblees de facultat, després a Arran i la COS, i actualment a Endavant, on és membre de la Comissió Nacional de Lluita Ecologista. Nascuda a Barcelona però resident i arrelada al Baix Camp, forma part de la plataforma Aturem Hard Rock i recentment s’ha convertit en una de les cares visibles de Revoltes de la Terra en la seva primera acció pública.
Emmanuel Rodríguez
Editor, sociòleg i historiador, membre de traficants de somnis, de la fundació dels comuns, de la revista zona estratègica i col·laborador habitual en diferents mitjans . Algunes obres seves publicades són El fin de nuestro mundo. La lenta irrupción de la era de la catástrofe (2025), El efecto clase media. Crítica y crisis de la paz social (2022), La política contra el Estado. Sobre la política de parte (2018), o La política en el ocaso de la clase media. El ciclo 15M-Podemos (2017),entre altres.
Roser Espelt
Membre del Seminari Taifa des de l'any 2013, especialitzada en anàlisi econòmic aplicat. Ha treballat al Gabinet de Política Industrial i al Gabinet d'Estudis i Relacions Internacionals del Sindicat ELA i és professora de la Universitat Oberta de Catalunya als graus d’Economia, ADE i Relacions Laborals.
Itinerari 3: Marc nacional i poder popular
«... i realitzem escrupulosament la nostra fantasia...»
Dissabte 20 de setembre a les 10:00h
⇒ Sala 53
Amb Mònica Clua, David Fernàndez i Jordi Borràs
La crisi permanent en la que es troba el capitalisme mundial, malgrat el creixement econòmic, genera conflictes de forma contínua i situa al «sistema» o al «poder» amb la necessitat d’una propaganda ideològica constant. Ens trobem davant d’una gran onada en la que el moviment i la ideologia feixista o neofeixista ha irromput en tots els espais sociopolítics, en el debat d’idees, en la disputa per l’hegemonia cultural i, el mes important, en la representació política i l’accés al poder polític. Com s’expressa aquest fenomen a les xarxes socials? Hi podem fer front?
Dissabte 20 de setembre a les 18:00h
⇒ Sala Pilar Vers
Amb Gerard Nogués, Ivan Miró i Anna Gabriel
Construir contrapoder ha estat un dels objectius històrics i estratègics del projecte de la Unitat Popular. En un món de necessitast socials cada cop més grans, i uns recusos públics per a elles cada cop més petits, fruit de les polítiques liberals imperants (i determinants per a tots ) a Europa és possible generar demanda i oferta pròpia ? Es viable generar capital en mans de les classes populars? Per a què? Quin paper poden tenir aquestes dinàmiques en un projecte d’emancipació?
Dissabte 20 de setembre a les 16:00h
⇒ Sala 53
Amb Jordi Mas, Eugènia Cardona i Daniel Cetrà
Com impacta la societat de la informació en la construcció nacional? Els mitjans clàssics (TV, ràdio, premsa) es veuen fortament afectats, com passa amb la utilització de recursos digitals en l’educació, la creació de referents i consum d’entreteniment. És a dir, la digitalització afecta les principals eines de construcció nacional. Un projecte nacional que no s’adapta a la nova realitat, no és capaç de reeixir.
Dissabte 20 de setembre a les 18:00h
⇒ Sala 53
Amb Albert Botran, JoanTafalla i Mariona Lladonos
Deia Hobsbawn que els partits comunistes foren fills d’un matrimoni mal avingut: La revolució d’octubre russa i una esquerra nacional. I totes les revolucions exitoses que han vingut després d’aquesta primera han relacionat estretament l’allliberament nacional (i l’anticolonialisme) amb la conquesta del poder i els drets de les classes populars.
Ara que la identitat nacional i cultural és un dels eixos que estructura el debat polític al món, com podem fer-ho per desplaçar-lo cap a l’esquerra?
Mònica Clua
Professora Beatriz Galindo Sènior del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. És doctora en ciència política per la Universitat de York (GB), i ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a Anglaterra, els Estats Units (on ha estat catedràtica a la Universitat de Texas), Irlanda i Catalunya. És coeditora en cap de la revista acadèmica Global Political Economy i presidenta de l’Associació Catalana de Ciència Política. La seva recerca se centra en la contestació, la subversió i la resistència del treball i altres moviments socials a les relacions de dominació capitalistes. Utilitza un enfocament d'Economia Política Crítica per estudiar la resistència i les pràctiques prefiguratives en moviments socials i obrers en contextos (autoritaris) neoliberals, per tal de crear coneixement emancipador que pugui subvertir i interrompre les relacions de poder neoliberals. La seva recerca ha estat publicada en diversos llibres i revistes acadèmiques i divulgatives.
Jordi Borràs
Va néixer a Barcelona l’any 1981. És il·lustrador de formació, forjat a l’Escola Massana, i fotoperiodista autodidacta per vocació. En l’àmbit del fotoperiodisme s’especialitza en qüestions socials, amb un interès especial pels moviments nacionals i d’ultradreta que actuen tant a Catalunya com arreu d’Europa, un fet que l’ha dut a endinsar-se també en la premsa escrita. Des de la fotografia documental, fa anys que fotografia oficis perduts, paratges desconeguts i tot allò que tingui a veure amb la cultura popular a Catalunya. Ha publicat deu llibres, tant de fotografia com d’investigació periodística, i ha realitzat una trentena d’exposicions fotogràfiques.
Gerard Nogués Basells
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. És soci-treballador de la cooperativa L’Economat, des d’on gestiona projectes de desenvolupament local i d’economia social i solidària. Militant de la CUP i del Casal Popular La Turba de Valls, va ser regidor per la CUP durant els anys 2007-2015. Actualment forma part de l’equip de militants de l’Esquerra Independentista vallenca que despleguen projectes materials de sobirania al centre històric de Valls. I és membre del Patronat del Centre d'Estudis d'Unitat Popular
Mariona Lladonosa
Politòloga i doctora en Sociologia. Professora del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i del Màster interuniversitari en Polítiques socials i acció comunitària de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Directora de la Unitat d'Igualtat i Diversitats de la UdL. Membre del grup de Teoria Crítica feminista Bilbo-Barcelona (BIBA), de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural i membre del patronat del Centre d'Estudis Unitat Popular (CEUP). El seu camp de treball és la investigació sobre identitats nacionals i socials i els estudis culturals.
Albert Botran i Pahissa
Molins de Rei, 1984. Historiador. Militant de Poble Lliure i de la CUP. Ha estat regidor, diputat al Parlament i diputat al Congrés. Ha escrit diversos llibres i articles de temàtica política i històrica. Els seus dos últims llibres són Independència és revolució (2022) i Si Lenin aixequés el cap, de recent aparició.
Joan Tafalla
Mestre de primària jubilat. Doctor en Història, especialitzat en la revolució francesa. President de l'Associació d'Estudis Gramcians de Catalunya. Membre de l'Arxiu Josep Serradell, de la Fundació Neus Català i de Comunistes de Catalunya.
Jordi Mas
En Jordi és enginyer informàtic, membre fundador de Softcatalà. Com a desenvolupador, col·labora en dotzenes de projectes de programari lliure. Participa en la traducció de programari al català en projectes com l’escriptori GNOME o programa de disseny gràfic GIMP. També desenvolupa recursos lingüístics per a traductors, com ara les memòries de traducció de Softcatalà. És el desenvolupador principal dels traductors neuronals a Softcatalà (18 parells de llengües, incloent-hi anglès al català) o el sistema de transcripció d’àudios i vídeos.
Daniel Cetrà
Daniel Cetrà (Barcelona, 1988). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF), Màster en Estudis del Nacionalisme (Universitat d'Edimburg). Doctorat en Ciència Política (Universitat d'Edimburg). Actualment és professor Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona. El Daniel s'ha especialitzat en l'estudi del nacionalisme, de les polítiques lingüístiques, i de la distribució territorial del poder.
Eugènia Cardona
L’Eugènia Cardona és graduada en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i en Estudis Avançats de Comunicació Política per la Universitat Complutense de Madrid. Coeditora i directora de Ventall Revista, projecte cultural, i de dos pòdcasts: Les Males Decisions, a Ràdio Primavera Sound, i Com Dir-t'ho.
Ivan Miró
Ivan Miró i Acedo és sociòleg i fundador de La Ciutat Invisible. Inicià la seva militància en les lluites autònomes i anticapitalistes de la dècada de 1990, als centres socials okupats del barri de Sants i al moviment assembleari de la UAB. Més tard, s’implicà en diferents onades de mobilitzacions socials, en la creació d’organitzacions comunitàries i en el cooperativisme autogestionari, essent actualment membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de l’Impuls Cooperatiu de Sants. Coordinador del ‘Postgrau d’ESS – Estudis Cooperatius’, és investigador en cooperativisme, memòria obrera, sociologia urbana i moviment socials. Ha publicat assaigs com L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (2020), Ciutats Cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana (2018), Les cooperatives obreres de Sants: autogestió proletària en un barri de Barcelona (2010), o De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials a la Barcelona metropolitana (2007), entre d'altres; així com dues novel·les, La revolta que viurem (2015) i Els vincles audaços (2023).
Anna Gabriel
Anna Gabriel i Sabaté és educadora social i llicenciada en Dret. Fou regidora per la CUP a Sallent de 2007 a 2001 i diputada al Parlament de Catalunya per la CUP des de setembre del 2015 fins a desembre del 2017. Es va exiliar a Suïssa fins la seva compareixença al Tribunal Suprem el setembre de 2022. Actualment és tècnica a l'Ateneu cooperatiu de la Catalunya Central i segueix militant a la CGT, a l'Ateneu Popular Rocaus, a Endavant i a la CUP.
David Fernàndez
És periodista i activista social. Va ser diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura per la CUP, on va presidir la Comissió d'Investigació sobre el Frau i l'Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. És membre del Consell Periodístic de la Directa, del consell de redacció de L'Avenç i de la Junta d'Òmnium Cultural i de l'Escola de Formació Guillem Agulló. Ha publicat diversos llibres, entre els quals ‘Llums i Taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans’ (2016, en quatre volums i amb Àlex Romaguera). Recentment ha escrit 'No robaràs’ (Fragmenta, 2024), un al·legat contra la deriva feréstega del capitalisme crepuscular. És col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació com el diari Ara, RAC1, TV3 o Línia Xarxa.